El carafal

El motiu pel qual es va començar a muntar el tan característic carafal allà pels anys 70 ja era la rivalitat que hi havia amb el carrer veí, ja que a la part baixa del recinte alguna vegada es posava un carafal on pujava molta gent contrària per veure el toro. Va ser llavors, quan la penya va decidir muntar un carafal en aquella zona on van posar, amb tan sols l'ajuda d'uns bidons i unes taules a terra per poder pujar-hi, construint tot el voltant de fusta. D'aquesta manera, la penya podria gaudir dels dies de vaquetes, ja que aleshores es feien tres o quatre dies, sent una autèntica festa. D'aquesta manera, i per primera vegada es va proposar contractar una xaranga perquè aquells que poguessin passar-s'ho d'allò més bé cada tarda amb el berenar típic.

​

El 1984 es va plantejar la possibilitat de renovar aquest carafal, en què a banda de la quota anual es van pagar 9.000 pessetes (54€) cada soci per a la seva construcció. Per a aquestes festes del mes d'agost la Penya Sant Joaquim lluiria un dels millors carafals, de grans dimensions i amb una estructura de ferro, que era la sensació de les festes.​