Història

Si parlem d'història, identitat i solera la penya San Joaquín compleix aquests i molts més adjectius. Van ser els anys 60 quan un grup de veïns de la barriada es reunien per berenar en dies de festes i de mica en mica es va anar donant forma i consagrant una nova il·lusió. Fins que el 1971 de forma oficial el nom de la penya San Joaquín surt a la llum. A partir d'aquest moment, a fi de preparar les cercaviles taurines, quedaven per assajar a la "garrofera" de la part alta del carrer Barranc.

Involucrant-se des del primer dia, el seu desig era divertir-se i viure les festes amb entusiasme aportant tot el que poguessin per engrandir-les. El primer dia, amb la xupinada comencen a amenitzar la pujada cap als torils, amb l'entrada de bous i aquesta inseparable xaranga. A les 9.00 h. cada dia de bous fan sonar els seus instruments amb la ja coneguda "despertà", o aquells dies de vaquetes en què la diversió està assegurada al cadafal, propietat de la penya i amb què fan sonar la xaranga cada tarda. Cada dia de toro és un clàssic la cercavila en escoltar el segon tronador que marca la sortida del toro.

Encara que si hi ha un dia especial aquest és el que se li atorga com el seu dia, acompanyat, com no podia ser altrament, amb aquest tradicional bou que des del 1971 era el plat fort i avui segueix sent un dels bous més esperats per la seva serietat i trapie. Tot un llegat carregat d'història i tradició el que van deixar els seus avantpassats, i que les passades festes del 2020 van complir el 50è aniversari engrandint aquestes festes i portant el nom de la penya San Joaquín al capdamunt.